Per: German Martínez
Ja se sap que treballar l’hort permet connectar-se amb la terra i amb un mateix.
Però no és trivial, i per reeixir cal un bon projecte d’hort social, un bon pla i un molt bon acompanyament. En aquest cas, volem compartir-vos l’impacte de l’hort social de Premià de Dalt, de la mà d’en German, la persona de Tarpuna que ha guiat i acompanyat el projecte amb totes les seves virtuts.
El projecte d’hort social a Premià de Dalt va començar el setembre del 2014 amb la creació d’un curs de formació en horticultura amb una dotzena de persones amb risc d’exclusió social. El projecte era de setembre a desembre 2014 i l’arrancada va ser complicada per la dificultat lingüística afegida i la poca autoestima de la majoria dels participants.
Passats aquests primers mesos se’ls va fer entrega d’un dipoma i es va aconseguir que el projecte continués fins a finals d’agost fent un hort en un espai de 200 m2 aconseguit per l’àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament, que amb un gran equip han apostat per treballar per anar més enllà de solucions assistencials. Amb tota la logística i dificultats que han anat sorgint, d’espai, de relacions… i amb la intenció que aquest grup pogués continuar en un espai més gran que cal habilitar.
De moment, però, s’ha contactat amb cooperatives o productors de la zona per tal de poder-los proposar que part del grup hi puguin fer pràctiques fins el desembre 2015 per acabar-se de formar. Des de Serveis Socials van proposar-ho a qui els compra la verdura, una associació de dos nois de Mataró (el bròquil) i de seguida es van mostrar encantats de poder col·laborar. Des de Tarpuna també es va suggerir implicar-los en l’hort social de Can Codina, ara transformat en La Garbera, però Llinars queda massa lluny per al seu desplaçament.
Al final de tot aquest procés d’acompanyament i aprenentage vàrem fer reunions individuals amb cada usuari per fer valoració del curs i entrega d’un segon diploma d’aprofitament de la part pràctica.
Aquestes sessions em van fer emocionar fins a posar-me la pell de gallina, sobretot per les explicacions d’aquestes persones i de l’agraïment que manifestaven tant de l’acompanyament i formació rebuda com a la oportunitat que els ha donat l’Ajuntament en fer-los la vida millor… per plorar de bonic. Només tenien paraules d’agraïment i se’ls notava l’evolució que havien fet en aquest any; tot i que a part de l’hort també han fet altres activitats com català, escola per adults…però el fet de tenir l’hort i haver-lo de cuidar ha creat entre ells uns vincles i una satisfacció admirable… L’agraïment dels que faran les pràctiques a el bròquil era infinit, encantats de la vida… bé, em falten paraules per expressar-ho!
Exemple de l’Antonio: Un senyor que dormia al carrer, es va incorporar al projecte, se li va buscar allotajament, i gràcies al projecte, ara és l’encarregat de l’hort del centre de dia del poble (promogut també per Serveis Socials), l’home ha fet un canvi brutal… I podria explicar la resta però m’allargaria massa…
En resum les paraules que varen expressar els nois no tenen preu, i com sempre, això fa que la nostra feina tingui un valor materialment inquantificable… i moltes vegades intangible… però jo m’ho emporto dins i molt orgullós de poder-ho compartir amb vosaltres.
