Per Josep Maria Vallès
Aquest any hem celebrat el 10è aniversari de la cooperativa. Durant tot aquest temps, l’activitat a la qual ens hem dedicat més ha estat l’agricultura social. Així, al llarg d’aquests anys, hem pogut compartir la nostra afició per l’horticultura i per la natura amb desenes d’usuaris i usuàries, col·laborant en el disseny de més d’una trentena de projectes, participant en la gestió de desenes d’horts socials, i realitzant centenars de tallers i formacions sobre agricultura i sostenibilitat, entre moltes altres activitats.
Des del primer dia ens vam adonar del sorprenent impacte positiu que té l’hort en les persones. Probablement, sigui el que el professor de la Universitat de Harvard, E.O. Wilson, ha intentat definir com a “biofília”, que seria l’afinitat que els homes i dones tenim per la natura. Aquesta “biofília” fa que recuperar el contacte amb la natura tingui un impacte immediat i evident en el benestar. Per això ens agrada tant anar a buscar bolets, passejar a cavall o caminar per la muntanya. Ara bé: l’horticultura és probablement l’activitat en la qual la relació entre la persona i la natura és més intensa i també s’estén en el temps. Plantar, regar, observar, tenir cura de les plantes durant uns mesos, tot plegat esdevé també una manera de tenir cura d’un mateix.
S’ha demostrat en diversos estudis que l’horticultura millora la capacitat d’atenció i concentració de la gent jove, redueix les probabilitats de patir demència quan ens fem grans, o redueix el risc de malalties coronàries. Nosaltres no en tenim cap dubte. Potser ens falten estadístiques per demostrar-ho científicament, però la millora física i psíquica de les persones que participen és tan evident que ha esdevingut l’objectiu central de la nostra activitat com a dinamitzadors d’horts socials i comunitaris.
P.P. Groenewegen, de l’Institut Holandès per a la Investigació de Serveis Sanitaris, es refereix a la Vitamina “G” o Vitamina Verda (“Green”) per indicar que el contacte amb la natura és una necessitat vital. En el context actual de crisis i necessitats socials, més que mai ens fan falta aquesta vitamina G i altres propostes que incorporin la natura a la vida de les persones i, per tant, que facin les ciutats i els pobles més humans.
És per tot això que l’equip de Tarpuna ha iniciat un procés formatiu en “Horticultura terapèutica”, una disciplina àmpliament reconeguda a països com els EUA o Gran Bretanya. L’horticultura terapèutica proposa enfocar-se en aquest impacte en la salut de les persones que participen d’activitats a l’hort i al jardí, mitjançant una metodologia sistematitzada amb uns objectius i una intencionalitat ben definides. Es tracta de col·laborar amb els professionals de la salut i de l’atenció social per identificar quins aspectes de les persones participants són els prioritaris i pels quals cal orientar la definició de les activitats.
D’una manera implícita sempre hem generat benestar i millores de salut en les persones participants i a vegades de forma molt significativa. Crec, sense por a exagerar, que els projectes d’horts han salvat algunes persones de situacions personals molt dures i les han permès sortir-ne i sobreviure. Es tracta, per tant, de posar una mica de mètode i també de posar sobre la taula els impactes i, en la mesura del possible, mesurar-los. La teràpia hortícola pot complementar els processos terapèutics convencionals, millorar-ne els resultats i escurçar tractaments. Ara ens cal demostrar-ho i fer-ho valdre.
* Aquest és un projecte que es construeix en base a valors cooperatius com la transformació, la innovació social, la igualtat d’oportunitats, la inclusió, l’autogestió, la democràcia i el compromís amb la comunitat. S’emmarca dins la línia Projectes Singulars per al foment de l’economia social i del cooperativisme, del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.
