Per: Josep M. Vallès
Aquesta pregunta no té una resposta única. Només cal posar-la al google i veure la diversitat de definicions que existeixen. Tot i això és un terme molt utilitzat darrerament i, en certa manera, és un carro al qual molts volen apuntar-se per què és un vestit que queda bé.
En totes les definicions d’emprenedoria social hi ha el fet de què és una activitat que busca un impacte social. En la definició de l’impacte social ja costa més posar-se d’acord. Hi ha qui opina que crear llocs de treball és un impacte social i, per tant, de forma genèrica totes les empreses són empreses socials. La majoria no estem d’acord amb aquesta concepció tan genèrica de l’emprenedoria social, però tampoc ens posem d’acord a on posar el límit exacte de què és una empresa social i què no ho és.
No tinc cap intenció de proposar una definició però em permeto fer una reflexió a partir d’un fet força evident. En moltes activitats d’emprenedoria social estem força d’acord que l’impacte social està en tensió amb la sostenibilitat econòmica. Per exemple, una empresa d’inserció que contracte persones amb risc d’exclusió té menys productivitat amb persones que pateixen una situació més desestructurada o que tenen dificultats greus d’algun tipus que no pas si es contracten persones amb dificultats més lleus. L’impacte social, però, és molt més important en les persones amb dificultats greus, que en tenen més necessitat i poder treballar i inserir-se al mercat laboral els provoca un canvi més significatiu. Si hi hagués un sistema de mesura i compensació que valorés l’impacte social amb precisió això es podria corregir augmentant subvencions, però això no existeix i seria molt difícil aplicar-ho.
Les empreses socials que es centren en la sostenibilitat econòmica corren el risc de reduir el seu impacte social i, de manera contrària, les empreses que es centren molt en l’atenció social poden desenvolupar un model econòmicament insostenible. No és d’estranyar que per alguns emprenedoria social sigui un oxímoron, una contradicció i, en certa mesura, és parcialment cert.
Després de constatar això, a mi se m’acudeixen tres preguntes:
És honest que una empresa social sigui una entitat amb ànim de lucre? Si una empresa té ànim de lucre, això significa que entre els seus objectius està repartir beneficis entre els accionistes, beneficis que poden anar en contra de l’impacte social.
És desitjable que una empresa social es financi de forma similar a una empresa convencional? Els tipus d’interès del capital també poden erosionar l’impacte social, especialment de fons de capital risc que busquen rentabilitats superiors al 10%, o fins i tot alguns fons de capital risc social que demanen rentabilitats lleugerament inferiors (8-9%) però que també podem considerar molt elevades, sobretot si ho comparem amb la rentabilitat actual en el mercat de capitals.
L’emprenedor social pot cobrar qualsevol salari? Es parla molt del salari mínim però no es parla tant de màxims salarials ja que el nostre model capitalista es basa en la idea de què sempre es pot cobrar més si s’augmenta la productivitat i sempre és possible augmentar-la. Si el producte que volem fer és en forma d’impacte social, com a mínim ens hem de preguntar si tenen sentit els nivells retributius elevats que hi ha en algunes fundacions, per exemple.
Per sort a Tarpuna som una cooperativa d’iniciativa social i crec que és un model d’empresa que s’adapta molt bé al concepte d’emprenedoria social. No podem repartir dividends per sobre de l’interès legal del diner (3,5% actualment), no podem cobrar més del 150% del sou que marca el conveni, i tenim la sort de comptar amb una colla de socis col•laboradors que només demanen que els diners aportats a la cooperativa mantinguin el seu valor i que generin molts beneficis, beneficis socials, evidentment.
